«La que segueix és la história real de tots aquests anys de silenci. Aquesta és, en suma, la base oculta de l'iceberg no sempre blanc, la punta del qual va quedar tímidament a la vista fa uns mesos, en les ones d'una freda nit de gener. Aquella nit vaig explicar només el que es diu. El que no es diu está escrit aquí. La veritat és aquesta. Ara és vostra». Alejandro Palomas, del próleg. Aquest és el llibre més lluminós, impactant i real que algú pot escriure. Després d'una infantesa marcada pels abusos sexuals, anys d'etern assetjament escolar i una hipersensibilitat que no poques vegades el va dur a tocar del suïcidi, Alejandro Palomas construeix en aquestes págines un relat seré i electritzant en qué sobrevola sense filtres els records de la infantesa, la relació excepcional amb la seva mare, l'ombra d'un pare finalment desaparegut i el poder de la imaginació i de l'escriptura com a última taula de salvació. Aquest és el testimoni més sincer d'un home que va apostar per viure i ho va aconseguir grácies a la seva passió per inventar i compartir mons, sempre des de la tendresa i l'humor, i que ara transforma
