Després de trencar una llarga relació en un hotel d'Alacant, el Llull
caurà en una espiral que l'obligarà a plantejar-se el sentit de la vida
que l'envolta. Però, sobretot, a valorar les tres potes en què s'ha
sustentat la seva fràgil estabilitat emocional: la Clàudia, l'activista
social que s'enfronta als seus traumes amb fugides endavant; l'Eldar,
el guitarrista d'origen bosnià que es guanya la vida en una funerària;
i la poesia, l'arma amb què el Llull dispara contra els seus
fantasmes.
Amb la sensibilitat i l'habilitat que el caracteritza, Roc Casagran,
una de les veus amb més projecció de les nostres lletres, ens ofereix
en aquesta esplèndida novel·la un univers ple de bellesa i angoixa,
d'atracció i prohibició, d'autenticitat i desconcert. Un laberint afectiu
embolcallat de versos i cançons en què les pors i els desitjos més
íntims són les brúixoles de tres ànimes de trenta-i-pocs anys que
tracten de sobreviure a les crisis que minen els temps actuals.