Avern és la lava poètica quasi imperceptible que degota, empal·lideix amb la llum del dia i deixa anar l'aroma de la passió que sospitem que habita al fons del volcà. Hi ha, a les pàgines del llibre, el deix oníric que queda entre la realitat i el mite, el cos i l'ànima, l'amor i la mort. A Avern hi trobem la tríada: el marit, Hades, torturador invisible; l'esposa-filla, Persèfone, raptada per la mort, per amor i ara captiva, i la mare, Demèter, terra, vida, protectora, que torna la terra estèril quan està sense la seva filla.
Glück ens parla de la infantesa i la vellesa sense ni tan sols parpellejar. Fugint de complexitats metafísiques i profunditats forçades, explora el cos i la ment amb una acidesa que t'empasses com una llaminadura i et fa qüestionar la dimensió real de la poesia, regne a la vegada de la desil·lusió i la il·luminació.
