Barcelona va estar ocupada i sotmesa 2297 dies durant la Guerra del Francès (1808-1814). La repressió de les llibertats, lextorsió econòmica amb locupació i lespoli de les cases i lexigència creixent de diners i queviures per les tropes franceses i italianes van dur a una fugida massiva que va reduir la població a la quarta part. La capital, tancada dins les muralles i en estat de setge perpetu, governada per Napoleó des de París al marge de la Corona espanyola imposada del seu germà Josep I, va estar fins i tot annexionada de facto durant dos anys (1812-1814) a lImperi francès. Aïllada i incomunicada de la resta del Principat, els seus habitants assistien incapaços als successius intents dels sometents, lexèrcit espanyol i larmada anglesa per alliberar-la, mentre els patriotes que conspiraven intramurs eren passats per les armes o penjats a la forca a la Ciutadella o empresonats a Montjuïc. Fruit duna exhaustiva consulta en arxius i documents de lèpoca, Barcelona sota la bota de Napoleó recrea com era la ciutat urbanísticament, social i econòmica amb el comerç i les fàbriques tancades, amb func
