Carn de ficcions surt de la necessitat d'experimentar amb l'expressió poètica
de l'erotisme i les textures del desig. Desig, en primera instància, d'escriure,
i d'ací el caràcter metaliterari d'alguns textos, que expliciten el plaer
de l'escriptura i del quadern com a refugi. Però també desig carnal, en el
sentit de la màxima d'Ausiàs March, "la carn vol carn". L'escriptura adquireix
així un caràcter subversiu en la mesura que explicita els pensaments
libidinosos que tot subjecte social calla. És, a més, un jo poètic conscient
d'ésser una dona (com les de Beauvoir) en construcció, que es busca nueta
enfront del mirall i a través d'ell. El resultat és un recull d'escenes quotidianes
que juguen amb el llenguatge fotogràfic i amb referències musicals
que van dialogant amb els poemes. Instantànies que van filant el viatge
emocional de la veu poètica per diferents etapes d'un desig carnal no satisfet
i que estructuren el poemari. Ficcions eròtiques que permeten fugir
d'una realitat estressant i deshumanitzada amb un to humorístic, influència
de la fascinació pel Vicent Andrés Estellés d'El coixinet.
