De què serveixen les presons? Són centres de reinserció o de càstig? No expressen també els conflictes i les diferències socials, on els més marginats són també els més empresonats? És possible abolir les presons com defensava el filòsof Michel Foucault o l'activista Angela Davis? No hi ha alternativa a la privació de llibertat?
Aquestes i altres qüestions són les que es plantegen a Crims (L'herència Hamlet).
L'obra ens presenta la història de la danesa Birthe Larsen, empresonada i criminal per accident. Birthe, però, ha sigut elegida per representar, amb els companys de la presó, una obra desconeguda de la famosa autora Karen Blixen (Memòries d'Àfrica). Una obra que, escrita durant l'ocupació nazi, tracta del regnat de Fortimbràs, l'hereu escollit pel príncep Hamlet per succeir-lo en el tron de Dinamarca, i en la qual es presenta la figura de Judit Christensen que va matar el vell tirà. D'aquesta manera, se'ns hi confronta a un joc de miralls i metaficcions entre passat i actualitat, entre l'assassina mítica i la criminal empresonada per acabar amb l'abusador de la filla de dotze anys. I per què una es considerada una heroïna i l'altra rep la recusació social i la privació de llibertat?
