L'època del Barroc representà un pas de gegant en l'evolució de les idees, no sols pels descobriments científics que provocà, sinó sobretot pels canvis que ocasionà en la manera d'entendre el món físic.
En el terreny estètic, el Barroc modificà profundament l'art figuratiu renaixentista. Pintors i escultors no es limitaren a la recerca de l'harmonia i s'interessaren pel món insondable de les passions. La literatura, en forma de comèdia i tragèdia, presentà la condició humana amb la vigoria dels grans clàssics grecs. Shakespeare, Racine o Cervantes, en són testimoni.
En general, l'actitud opulenta, curiosa, extravagant, sensitiva, teatral, cruel i pessimista, sempre vitalment activa i d'una sensibilitat polièdrica, donà a llum una música incomparable, unes arts plàstiques d'un realisme i d'un naturalisme impressionants. D'altra banda, els pensadors, científics i filòsofs, apel?laven a la raó per donar compte de la dignitat humana i fressar el camí cap la modernitat.
