xx fou una época ben convulsa i, sobretot, trágica. En aquest context, un misteriós narrador inicia el seu relat: «Mai he contat les coses que m'han passat, i no ha sigut per falta de ganes, simplement, és que no podia, en realitat, no convenia. Al cap de tant de temps, i quan tot és igual, s'ha convertit en una necessitat de fer catarsi. La meua vida ha estat una simulació, un teatre permanent en el qual, probablement, jo era l'únic conscient que estava interpretant. Soc un dimoni, convé deixar-ho clar, i és per conjurar temptacions i esbargir assetjaments que contaré la história, no de la meua vida, si de cas de la part d'aquesta en qué es va consumar el destí trágic de moltes persones. Al final, pensareu que sóc culpable, i mireu si és així, que no diré exactament on va passar ni tampoc els noms vertaders de les persones afectades, més que res perqué tampoc em pugueu relacionar ni, finalment, trobar». Tot fugint de la mirada cándida, el lector ha d'atrevir-se a endinsar-se en un món que no és blanc o negre, sinó més bé gris i fosc com l'ánima dels miserables. De persones i dimonis ha estat guanyador del P
