La figura magnètica de Gabriel Ferrater va eclipsar el seu germà que va viure molts anys
a Cuba i al Canadà, el crític literari, traductor i poeta Joan Ferraté, de qui aquest any s'ha
commemorat el 15è aniversari de la mort (amb el lliurament de la seva biblioteca personal a
la UdG). D'entre la seva obra, hi ha un text que ha aixecat força polseguera tot i ser inèdit; es
tracta dels seus diaris íntims, que va deixar preparats amb el títol Del desig. Escrits entre els
anys 60 i 70, aquests diaris breus, de maduresa tracten del desig eròtic homosexual i de
la relació que Ferraté va mantenir mentre vivia al Canadà amb el jove Daniel. Són uns diaris
d'un altíssim nivell literari i intel·lectual, d'una introspecció depurada. L'obra pòstuma d'un
intel·lectual europeu del segle XX.
