Entre la plasmació de la comptabilitat del temps i del seu relat necessàriament fragmentari, l Inventari mínim que ens proposa Miquel Nadal fa un repàs vital que alterna experiències viscudes, dietari íntim, bestiari de personatges inversemblants o situacions que, al recer d un delicat sentit de l humor que sobrevola tot el llibre, transmeten amb goig i delectació una profunda i agraïda melancolia. Jugant a conveniència amb les màsqueres alternatives del jo i de l ell, l autor fantasieja libèrrimament o relata avatars de la pròpia existència i del temps viscut. En un constant i divertit joc d espills, la realitat i la ficció lluiten per ser indestriables, mentres que la devoció i la vocació literària, l amor declarat a una ciutat, les glòries i misèries de la maduresa o la llengua recuperada són els quatre punts cardinals d un llibre cabdal. Inventari mínim arriba a les lletres valencianes amb una sòlida i merescuda voluntat de permanència.
