Josep Pla és un clássic indiscutible, peró se'l sol considerar un escriptor de memóries, de llibres de viatges, de biografies, de reportatges i de guies geográfiques o culináries molt abans que un narrador. I, en canvi, ell mateix no es va cansar de dir que la seva primera vocació, de jove, havia estat la de dedicar-se a la narrativa. De fet, dels quatre llibres amb qué es va donar a conéixer entre 1925 i 1927, tres eren en tot o en part obres de narrativa. I a partir del 1949, primer a la Selecta i després a Destino, va publicar noves versions dels textos de vint anys enrere i n'hi va afegir de nous, amb un propósit manifest: «posar sobre el paper, escalonades, un seguit d'escenes de la vida humana, escenes molt diverses, amb la miséria i la bellesa barrejades, alternant el vici i la virtut, la línia del sentiment i la línia trencada de la insanitat ». Volia deixar inventariades, així, unes «reminiscéncies de la cendra de la vida» en modalitats diverses de ficció. Aquest volum aplega, en una edició revisada de cap i de nou, trenta-quatre narracions que Pla va publicar com a definitives entre el 1949, quan v
