Un viatge als marges més foscos del sector farmacèutic.
Un cotxe calcinat. Un cos irreconeixible. Una mare devastada per la mort del seu fill. I un últim testimoni: un diari amb unes línies molt comprometedores.
Cap de les entrevistes de Magda Ventura és innocent ni desinteressada, i menys si el requeriment ve d'una mare que ha perdut el seu fill en circumstàncies sospitoses i l'entrevistat és el director d'un laboratori farmacèutic que prova fàrmacs nous a voluntaris. No és que hi hagi res estrany o excepcional en la provatura de medicines noves en persones que, lliurement, consenten assumir el risc que això implica. Tot això entra dins del marc legal habitual. Però que un voluntari, poc després d'un d'aquests testejos, i encara en els voltants del complex farmacèutic, se surti de la carretera i estavelli el seu cotxe contra un arbre per morir a l'instant en una gran bola de foc el deixarà irreconeixible, fins i tot per a una anàlisi forense, sí que és estrany i digne de ser investigat fins al final.
