Aquest estudi d'Adolf Piquer (Vila-real 1962) és un recorregut per la producció narrativa valenciana en el segle XX. L'obra revisa les diverses tendéncies estétiques que han influït els escriptors valencians: des dels ecos romántics i realcostumistes dels primers temps amb Morales Sanmartín o el grup de Castelló; les publicacions d'escriptors lligats amb el Modernisme com López-Chavarri i les novel·les de Jacint Maria Mustieles, passant pels intents de renovació anteriors a la Guerra Civil propiciats per l'avantguarda amb contes de Carles Salvador, novel·les de Carreres Calatayud o Artur Perucho, a més de les aportacions d'Ernest Martínez Ferrando. La revisió historicista s'allarga amb una mirada a la postguerra, els anys setanta, la fi de segle XX i la primera década del XXI, amb reflexions crítiques sobre temes, obres i escriptors que constitueixen una recuperació de les lletres valencianes.
