La presència de la naturalesa en l'obra teatral d'Àngel Guimerà (1845-1924), escrita en el decurs de més de quaranta anys, proporciona troballes fascinants. Més enllà de la popularitat que han assolit peces com Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre convida a llegir el seu teatre complet a partir de tres enfocaments que, conjugats, amplien la concepció estètica guimeraniana: primer, els ambients en què l'autor situa les obres i, en particular, la dialèctica camp-ciutat; segon, els elements naturals, en què s'inclouen, posem per cas, els àpats i els paisatges, i, tercer, el simbolisme que el dramaturg atorga als racons de la naturalesa, que permet fer una interpretació més aprofundida de la seva visió de l'espai. Aquest estudi demostra que l'obra dramàtica de Guimerà, un clàssic d'una vigència indiscutible, encara suscita mirades noves i suggeridores.
