El rebrot d'una religiositat extrema, en societats que havien conegut processos polítics profundament secularitzadors i progressistes, és la paradoxa de l'alliberament. A partir de tres casos històrics -l'Índia, Israel i Algèria-s'analitza un fenomen ple de contradiccions. La primera fase de l'alliberament nacional passa per la negació de la cultura tradicional del poble. Posteriorment la manca de compromís amb les creences tradicionals genera tot tipus de desencontres i neguits. Vet ací una de les paradoxes centrals del nostre temps.
