La presència pura és un breu diari/assaig en què l'escriptor Christian Bobin reflexiona sobre la malaltia de l'Alzheimer del seu pare. I s'acara al repte de parlar de la figura del malalt i la seva relació amb el seu món sense caure en el parany de confegir un text planyívol, tou. Al contrari, el llibre, escrit en fragments de to poètic, manté la concentració i la intensitat del relat dels esdeveniments explicats, combinant amb dosis mesurades de duresa i de tendresa la vida al sanatori on el pare era intern.
«Aquí no és possible cap diversió: només la vida aspra, cadascú aferrat a la seva roca fins que la fatiga no el convenci d'amollar la presa: és l'engolida, la gran onada de la mort blanca.»
