A partir de l'estudi exhaustiu de la correspondència epistolar que conté la col·lecció Monumenta Borgia, Francesc Devesa ens ofereix una anàlisi sistemàtica de les notícies sobre malalties ordinàries, epidèmies, lesions per violència, danys per catàstrofes naturals o guerres i un llarg etcètera que inclou els aspectes curatius, amb medicaments i procediments mèdics, o preventius, sense deixar de banda els hospitals i els «agents sanitaris», de metges a barbers. Una panoràmica de la medicina renaixentista que també descriu el punt de vista del pacient o de les persones pròximes, una de les quals és precisament el protagonista principal de la documentació analitzada: Francesc de Borja. El darrer gran personatge de la universal nissaga valenciana conta, en primera persona, les seues vivències. Des de la seua joventut cortesana i des dels llocs de responsabilitat com a lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, jesuïta i general de la Companyia, Borja no sols comenta les seues xacres habituals i malalties greus sinó que, per la seua dedicació a la salut dels altres, aporta un testimoni valuós de la sanitat de l'època.
