«Mestre Vicent ho diu per spantar» és la frase que sant Vicent Ferrer atribueix a un suposat oïdor escèptic, quan predica sobre els càstigs eterns. I expressa molt bé el caràcter apocalíptic i terrorista dels seus sermons: tant el dia de la ira divina com l?infern són «màquines de fer por», emprades a dojo. No sols per sant Vicent: tota la literatura, la teologia i la iconografia medievals són amarades d?aquest ús pedagògic. Aquest llibre és un innovador estudi històric i antropològic sobre la construcció de l?imaginari del món sobrenatural medieval, més enllà de la mort: el cel, els diversos compartiments del complex infernal i els seus habitants ?àngels i sants, ànimes del purgatori i dels llimbs, dimonis i condemnats. Tot plegat forma un sistema ?espais, dinàmiques i agents? en interacció contínua amb el món dels vius. El pensament medieval, en una característica inversió neoplatònica, atorga a aquesta construcció ideològica la categoria de realitat, mentre que el món autèntic és menyspreat i concebut com un miratge irrellevant i efímer.
