L'Organisme social de Rudolf Steiner, que fins i tot el lector més ben disposat trobarà xocant en alguns aspectes, pot aportar una nova llum a les propostes actuals en els àmbits polític, econòmic i acadèmic, tot situant-les en el context de les "noves exigències de la realitat de la vida"-tal com diu el propi autor-. Aquesta perspectiva, diguem-ne vitalista, fuig del mer exercici intel?lectual abstracte tot abordant la realitat conflictiva de la qüestió social com la conseqüència de l'estat malaltís de l'organisme social.
Steiner capgira l'horitzontalitat de la dialèctica política d'esquerres-dretes i proposa una nova perspectiva des de la verticalitat que suposa la condició humana. Una condició governada per l'esperit, la seva part constitutiva més noble, i completada per les parts anímica i física. Aquesta condició és la que determina les diferents vies de socialització de les persones a partir de les capacitats intel?lectives, caracteriològiques i aptitudinals. Aquest patró ternari és el que dóna base a l'estructura de la pròpia societat com un organisme viu.
A partir d'aquestes premises Steiner ens mostra el plantejament que cal fer per tal d'adequar progressivament les institucions socials a l'articulació ternària que exigeix un organisme social sa. En l'actual moment polític tant especial que viu el poble de Catalunya aquesta obra pot tenir un paper de referència singular a l'hora de contextualitzar i orientar les diferents iniciatives de renovació social i política.
