Paráboles i paradoxes és un text estrany i fragmentari. Peró rere aquesta estranyesa i rere laparent falta de nitidesa shi troben les qüestions que van obsessionar una de les ments més particulars, rebuscades i laberíntiques del segle passat: la feixuguesa de la llei i de lEstat, davant dels quals ningú pot escapar i que generen un sentiment dangoixa i dopressió; la marca inesborrable del pecat original i les lectures poc comunes i sorprenents que en fa lautor; paráboles sobre la Torre de Babel i relats sobre la impoténcia dun déu de la talla de Posidó.
En vida, lobra de Kafka no va aconseguir el reconeixement que es mereixia. Potser per aquesta raó, poc abans de morir, lautor va demanar al seu amic Max Brod que tots els seus llibres, cartes, manuscrits, esbossos, etc., fossin cremats sense ser llegits per ningú. Peró Brod no li va fer cas i, per aquesta decisió, avui podem llegir un dels escriptors més peculiars del s. XIX i XX que ha captat latenció de filósofs i escriptors i que, finalment, ha trobat el reconeixement que es mereix.dioma. El nebot de Wittgenstein va ser traduït al catalá
