Aquest llibre s'apropa a la figura d'Enric Prat de la Riba des d'una doble perspectiva. D'una banda, ofereix una lectura de com la historiografia catalana de les últimes quatre dècades ha reflexionat sobre el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i el moviment catalanista de la fi del segle XIX i l'inici del XX, fixant-se en els moments en què aquests debats van desbordar els marcs estrictament historiogràfics i es van estendre a l'agenda política. D'altra banda, ressegueix el context politicocultural europeu en què es va formar Prat de la Riba, des d'una anàlisi comparada tant de la crisi del liberalisme polític europeu de la fi del segle XIX com de la reorganització de la política que visqueren els països europeus. Així doncs, el llibre analitza la formació intel·lectual de Prat de la Riba i la recepció de la seva obra de govern, fonamental per a entendre un dels grans eixos interpretatius de la història de la Catalunya contemporània i la voluntat d'autogovern d'un sector important de la seva ciutadania. L'any 2006 el llibre va ser premiat pel Patronat Casa Museu Prat de la Riba amb el premi al projecte «Prat de la Riba i la nacionalitat catalana».
