En aquest assaig, Byung-Chul Han critica com l'excés de positivitat de la felicitat ens obliga a desbancar qualsevol indici de dolor i ens sotmet a un estat d'anestésia permanent. Actualment vivim en una societat que ha desenvolupat una fóbia al dolor, on no hi ha espai per al patiment. Aquesta por generalitzada es reflecteix en l'ámbit personal i en el social, i fins i tot en la política. L'imperatiu neoliberal «sigues feliÇ», que amaga una exigéncia de rendiment, intenta evitar qualsevol estat dolorós i ens empeny cap a un estat d'anestésia permanent.. Com en La societat del cansament, Byung-Chul Han parteix del supósit que a Occident s'ha produït un canvi radical de paradigma. Les societats premodernes tenien una relació molt íntima amb el dolor i la mort, que afrontaven amb dignitat i resignació. Peró actualment, la positivitat de la felicitat desbanca la negativitat del dolor, i s'estén a l'ámbit social. En expulsar de la vida pública els conflictes i les controvérsies, que podrien provocar doloroses confrontacions, s'instaura una postdemocrácia, que és en el fons una democrácia pal·liativa. AUT
