«Auden és el primer poeta de llengua anglesa que es va sentir com a casa al segle XX», com bé va dir el seu marmessor, Edward Mendelson, en el pròleg dels Selected Poems: «Va acollir en la seva poesia totes les circumstàncies convulses del seu temps, tota la varietat de llenguatges i esdeveniments». Mentre els seus predecessors, cadascun a la seva manera, apel·laven nostàlgicament a una forma o altra de paradís perdut i de grand style, Auden es va deixar absorbir per les agitacions polítiques, socials, morals, psicològiques i religioses de la seva època i va anar-les reflectint des de diversos punts de vista a mesura que passava el temps fins a configurar una autèntica visió del món, cosa a l'abast de molt pocs poetes. En aquest sentit, poques obres poètiques deuen haver estat tan representatives d'un segle com la d'Auden, que n'encarna els principals nòduls de tensions i contradiccions que el travessen de cap a cap. Però no ens enganyem: la història és històrica, i la poesia aspira justament a no ser-ho. La força i l'originalitat de l'obra poètica d'Auden es troben en la seva simultània capacitat d'absorció, meditació i regurgitació de la història ?pública i privada? que li va tocar de viure, de la qual no sols no es va desempallegar, sinó que la va voler entendre, reflectir i en certa manera transcendir o resoldre, encara que només fos en un pla espiritual o estètic.
Del pròleg d'Àlex Susanna
Nascut a York el 1907, Wystan Hugh Auden és considerat per molts el poeta anglès més important del segle XX. Es graduà a Oxford, on es va fer amic de Cecil Day-Lewis, Stephen Spender i Louis MacNeice. Fou també crític, autor de teatre, assagista, traductor i professor, tant a Anglaterra com als Estats Units, on residí molts anys. Dotat d'un extraordinari intel·lecte i un agut esperit, va exercir una enorme influència sobre la poesia del seu temps. L'any 1948 guanyà el premi Pulitzer amb The Age of Anxiety. A la seva poesia es troba la preocupació pels reptes morals i s'hi mostra la influència d'un context ple de qüestions polítiques, religioses, socials i psicològiques. Se l'ha considerat un antiromàntic per la seva claredat analítica, però és a la vegada versàtil, inventiu, prolífic i capaç de conrear tant les formes clàssiques com d'inventar-ne de noves. Entre els seus llibres destaquen Another Time, For the Time Being, The Sea and the Mirror i Nones. Va morir a Viena el 1973.
