'Arròs i tartana' és la millor novel·la de Vicent Blasco Ibáñez, segons Joan Fuster. El llibre recrea una ciutat de menestrals i de botiguers on la vida econòmica, en paraules de Fuster, descansava en el petit tràfic de compra-venda amb els llauradors de lhorta. Una València on hi havia també loperació mercantil a gran escala, la plàcida seguida vegetativa del prebendat, del rendista, del professional; la pruïja del financer de mitja talla.
'Arroz y tartana' va començar a publicar-se el 12 de novembre de 1894, com a fulletó, en el primer número del diari El Pueblo, que costava cinc cèntims de pesseta. És la novel·la més costumista de totes: desfilen el mercat de Nadal, el Carnestoltes, les Falles, el Corpus, la Fira de Juliol, els bous... Tot al voltant duns pocs carrers del barri del Mercat de València. Unes tradicions i un escenari que Blasco aprofita per a retratar cruelment una burgesia hipòcrita i insolidària.
