La Primera Guerra Mundial interromp tràgicament les relacions entre una família francesa –els Desnoyers– i una altra alemanya –els von Hartrott–, totes dues descendents del gautxo argentí Julio Madariaga. Blasco Ibáñez narra magistralment els combats en les trinxeres franceses, la devastació de la rereguarda a París i l’actitud de diferents arquetips (els nostàlgics de l’Imperi, els socialistes, els pacifistes...) davant del conflicte. L’autor personalitza també, en les dues famílies, la seua visió de la cultura, la història, la ciència i la política de França i d’Alemanya.
‘Els quatre genets de l’Apocalipsi’, escrita en 1916, va significar la definitiva consagració internacional de l’escriptor valencià. La novel·la va ser traduïda als principals idiomes i Hollywood la va portar al cinema en dues ocasions. En 1919, la traducció anglesa va convertir-se en el llibre més venut als Estats Units. Tot un referent de la cultura europea del segle XX, Stefan Zweig, va escriure que en aquest llibre de Blasco Ibáñez es prefigura el substrat del nazisme i de les forces que acabarien desencadenant també la Segona Guerra Mundial.
