L'obra d'art a l'época de la seva reproductibilitat técnica és sens dubte l'assaig estétic més influent en els estudis d'humanitats i d'história de l'art de Walter Benjamin. Parteix d'un diagnóstic de la crisi que comenÇa a afectar una Europa amenaÇada ja a finals de la década de 1920 per l'ascens dels feixismes ?que, al seu torn, aprofitaven les técniques de reproducció artística per fer propaganda i així estetitzar la política? amb l'objectiu d'analitzar la decadéncia de la cultura de la societat capitalista de masses. La pérdua de l'aura de l'obra d'art, del seu hic et nunc, de la tradició i del seu valor cultual a causa de la incidéncia de mitjans de reproducció técnica com eren la fotografia i el cinema van fer canviar irremeiablement la percepció clássica de l'art.